La innocència de la infancia

Catalina Pascual Mir · Invitado

LA INNOCÈNCIA DE LA INFANCIA

Quan som nens, les nostres il•lusions i les nostres esperances són fonts d’energia inesgotables i renovables. Els nostres ulls amb les seves mirades ingènues, els nostres somriures despreocupats, els nostres gestos escèptics, rebel•len una innocència, una indiferència, ara perduda. Creiem ser mereixedors de totes les coses bones i curioses que ens envolten i que, tenim la sort, de poder contemplar.

Aquella veu que creiem existents en el nostre interior, tènue i amagada, que emana des de dintre del nostre propi cos i que contínuament ens xiuxiueja a l’oïda per intentar-nos desvelar el nostre destí, no l’escoltam, sinó que esperam i, mentres tant, seguim somniant i vivint una realitat quasi fictícia.

Som esperits joves i innocents que no deixam de somniar fins que no descobrim la vertadera realitat que ens proporciona la maduresa, perquè ens desperti d’aquesta irrealitat dirigida per la ignorància, a la qual ens trobam sotmesos.

La innocència de la infància ens atorga la llibertat d’ampliar perspectives per poder observar, identificar, contrastar i escollir el que desitgem, seleccionant així el nostre propi camí. Ens dona l’oportunitat d’aprenentatge, d’experiència, de maduresa, que podem anar obtenint, o, més ben dit, aconseguint, per així poder veure la vertadera realitat que ens rodeja, per adonar-nos del món real en el qual estam vivint.

No hi ha una barrera ético-moral que ens freni en el nostre desig d’avançar en aquesta trajectòria, excepte aquella que sorgeix i que es imposada pel tipus d’educació que rebem.
Som petits somniadors, somiam desperts, amb els ulls ben oberts al món, a l’univers que ens envolta, independentment de l’amplitud i de la riquesa que aquest univers ens ofereix.

En la infància és quan més senzill i natural ens resulta viure el nostre present, el nostre aquí i ara, el nostre avui, sense restriccions autoimposades, sense preocupacions que limitin la nostra pròpia personalitat o el nostre propi creixement, sense murs o barreres imprevistes en el nostre rumb que ens poden parèixer insalvables i que ens separen totalment del món adult en el que estem destinats a arribar.

Patrocinador · Publicado: Dom Ene 23, 2005 6:44 pm **Título del mensaje**:

Soc Claudio · Invitado

Hola.

M'ha paregut preciosa la reflexió plena de veritat. Yo per aixó procure no pedre mai la infantesa. Fa poc de temps li contaba a una amiga el fet de que desde fa poc de temps sent la necesitat de jugar com un xiquet, el xiquet que soc y mai vull pedre. La infantesa te tot alló que ens expliques. Tens molta rao y deuriem d'apendre y mai oblidar.

Aspere que el meu catalá (soc de València) no siga molt roin. Fa molt de temps que no practique aquesta llengua i escriure·la ha segut complicat.

Un petó.

Patrocinador · Publicado: Lun Ene 24, 2005 1:02 pm **Título del mensaje**:

Dracco · Publicado: Lun Ene 24, 2005 10:26 pm **Título del mensaje**:

Molt bonica i molt dolça la reflexió Wink

Soc Claudio, t'has expressat força be en català, no et preocupis Smile

Un salut!

-------------------------------------------------------------------------------------

Muy bonita y muy dulce tu reflexion Wink

Soc Claudio, te has expresado bastante bien en catalán, no te preocupes Smile

Un saludo!

Dracco
_________________
* Incluso un reloj parado acierta dos veces al dia

Ranita Azul. · Invitado

[quote="Catalina Pascual Mir"]LA INNOCÈNCIA DE LA INFANCIA

No sé nada de esta bella Lengua, pero todo lo he entendido a Dios gracias y, además dobles, por ofrecerlo en el foro. Y me ha parecido tan hermoso, precisamente por hablar de algo que todos llevamos dentro. Esa fuerza es la que nos impulsa a sentirnos con la sensación de ser como niños descubriéndolo todo.
Gracias por concedernos con tan bella y fresca prosa, un soplo sobre nuestro fuego de la infancia, para avivarlo tambien en todos nuestros momentos.